Aquesta sol·licitud ha estat enviada a tots els membres de la Comissió del Síndic de Greuges i de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya.

Barcelona, 28 de maig de 2007


 Una qüestió de memòria històrica (recent):

Abderrazak Mounib no era pas un delinqüent

 

Senyores i Senyors diputats,

En primer lloc, m’adreço a vostès per demanar-los quelcom de ben senzill: un desmentit públic de la caracterització pejorativa que va fer l’anterior Síndic de Greuges, el Sr. Anton Cañellas i Balcells, del ciutadà Abderrazak Mounib a la sessió parlamentaria del 2 de juny del 2000.

No cal dir que el destinatari natural d’aquesta sol·licitud hauria de ser el mateix Síndic de Greuges. I, de fet, així ha estat fins ara, d’ençà de l’any 2002. Al llarg d’aquest temps, la petició s’ha fet arribar al Sr. Cañellas, primer, i al seu successor, el Sr. Rafael Ribó i Massó, després, en reiterades ocasions. Malauradament, ha estat completament ignorada.

Avui, quan es compleix just un any de l’últim cop que es va demanar una rectificació, ja podem donar per confirmada la nul·la predisposició del Síndic a assumir la seva responsabilitat en aquest assumpte. 

Abans de continuar, però, vull recordar-los qui és, o millor dit, qui era el Sr. Abderrazak Mounib. Les següents línies provenen d’articles de premsa que es van publicar l’any 1999 (concretament, al diari La Vanguardia):

 
11 de setembre de 1999

Está al caer, seguro, pero todavía no se sabe la fecha. Abderrazak Mounib y Ahmed Tommouch [Tommouhi] podrían ser indultados en las próximas semanas. "Este caso lo estamos siguiendo al milímetro", decía ayer el fiscal jefe de Cataluña, José María Mena. Él mismo pidió el indulto para ambos el pasado mes de mayo por "las razonables dudas de conciencia que tengo sobre su culpabilidad", según declaró al hacer pública su decisión. Mounib y Tommouch llevan ocho años en la cárcel de Can Brians condenados como autores de una oleada de violaciones acaecidas en 1991 a pesar de que nunca existieron pruebas de peso contra ellos.

 

30 de setembre de 1999

El ministro de Asuntos Exteriores, Abel Matutes, reconoció ayer en el Congreso que hacía suya la petición de indulto y que se pondría en contacto con la ministra de Justicia, Margarita Mariscal de Gante, para interesarse por la más rápida tramitación de los trámites. 

Matutes respondió de esta manera a una petición personal del diputado Ignasi Guardans, uno de los portavoces de CiU y miembro del grupo parlamentario catalán en el Parlamento. El ministro le confirmó que estaba al tanto de la situación de los dos marroquíes. 

 

22 d’octubre de 1999

La consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert, se refirió ayer a Abderrazak Mounib y Ahmed Tommouhi, y de una forma velada también al reciente comunicado del Colegio de Abogados, que el pasado miércoles solicitó su excarcelación "sin más dilaciones" y que se les repare el daño causado a ellos y a sus familiares. "Me parece perfecto -señaló la consellera- que todo el mundo reclame su indulto, pero ahora se debe actuar, no basta con salir en la prensa pidiéndolo." De Gispert insistió en que el indulto sea efectivo lo antes posible o, en su defecto, que haya "una salida jurídica lo más rápida posible".

 

25 d’octubre de 1999

Los hijos y familiares de los dos marroquíes encabezaron una manifestación en la que los lemas más coreados fueron "Justicia" y "Ocho años, basta ya".

[Al acto] se sumaron sindicatos, organizaciones no gubernamentales, entidades cívicas y políticos como Joan Saura, diputado de IC, quien se comprometió a instar ante la ministra de Justicia, Margarita Mariscal de Gante, una rápida excarcelación.

 

7 de novembre de 1999

El grupo de Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) en el Parlament de Catalunya pedirá a las autoridades judiciales la "revisión inmediata" de los casos de violación y robos por los que dos ciudadanos marroquíes llevan en prisión ocho años, aunque siempre han proclamado su inocencia, avalada por el Colegio de Abogados de Barcelona y por informes de la Guardia Civil. El dirigente de IC-V, Jordi Guillot, calificó ayer de "tremenda injusticia" la situación que viven Ahmed Tommouhi y Abderrazak Mounib que, a su juicio, están encarcelados por "error". El ministro portavoz del Gobierno, Josep Piqué, explicó, tras el Consejo de Ministros, que el Ejecutivo carece de todos los informes judiciales preceptivos para estudiar la petición de indulto formulada por la fiscalía de Barcelona.

 Abderrazak Mounib va morir a la presó, d’un infart, el 26 d’abril del 2000.

 A la pàgina 16 del Diari de Sessions, C-52 (2 de juny del 2000), trobaran les paraules de l’anterior Síndic de Greuges en relació amb el "senyor Mounib, que finalment va morir a la presó sense que es resolgués l'indult que la mateixa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia demanat" (pàgina 10):


"...abans els he explicat aquest cas d'aquest pobre -bé, pobre no perquè és una persona que havia comès molts delictes-, però, bé, estava a la presó per uns fets que sembla que potser no era ell el responsable d'aquells fets concrets, d'altres, però d'aquells no, i, bé, quan es va demanar, doncs, que hi hagués una decisió, els diaris van posar que..."

Doncs bé, és una dada objectiva, recollida a les sentencies condemnatòries que van recaure sobre ell, que no tenia antecedents penals. Vet aquí, per exemple, el que es deia a la sentencia de la Secció Cinquena (Penal) de la Audiència Provincial de Barcelona, del 22 d’abril de 1994:

 ABDERRAZAK MOUNIB, de 42 años de edad, hijo de Mohamed y de Mina, natural de Fes (Marruecos), con último domicilio en la C/ [...], en Barcelona, sin antecedentes penales, insolvente, en prisión desde el 15-11-91

Per tant, l’imatge que transmetien les paraules del Síndic d’un delinqüent consumat que per una vegada podia ser víctima d’un error judicial és falsa. Com els hi podran confirmar a la Fiscalia de Catalunya, una de les seves condemnes va ser anul·lada i s’en va demanar l’indult de TOTES les restants (és a dir, de les tres que encara li quedaven) donats els seriosos dubtes sobre la seva culpabilitat.

Com és prou sabut, el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge de les persones físiques vives o mortes... és un dret fonamental garantit per la Constitució. L’article 7 de la Llei Orgànica 1/1982 estableix que tindran la consideració d’intromissions il·legítimes en aquest àmbit de protecció "la imputación de hechos o la manifestación de juicios de valor a través de acciones o expresiones que de cualquier modo lesionen la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación". Les esmentades manifestacions del Síndic s’emmarquen de ple dins d’aquesta categoria.

Tant se val que el Sr. Mounib sigui mort, que fos un immigrant marroquí, que els seus familiars no llegeixin el Diari de Sessions o que ningú ja no en parli del seu cas. Li van prendre la llibertat arbitràriament i fins i tot va perdre la vida. Ja només faltava que es trepitgés, a títol pòstum, la seva dignitat. Confio que hi estaran d’acord i trobaran la manera de materialitzar el desmentit sol·licitat, un petit gran gest que –atenció!– no comporta cap acte de fe ni cap judici paral·lel sinó tan sols l’estricte restabliment formal de la veritat.

_________


En segon lloc, ja per acabar, i donat que els seus partits tenen representació al Congrés dels Diputats i al Senat, voldria afegir el següent.

Què hauria passat si Abderrazak Mounib hagués sobreviscut? 
Rés. Ho sabem perquè això és exactament el que ha passat amb Ahmed Tommouhi, que encara compleix condemna (ara en règim de llibertat condicional des de setembre) malgrat els dubtes sobre la seva culpabilitat reconeguts fins i tot pel Tribunal Suprem (resolució del 30/6/2000). 

Quan la pròpia Fiscalia arriba fins a l’extrem de demanar l'excarceració de dos suposats violadors múltiples de joves i menors no cal conèixer gaires detalls del cas per copsar la magnitud dels dubtes. Doncs bé, no es una monstruositat que un cop reconeguts els dubtes en qüestió es mantingui al condemnat a la presó i que aquesta situació sigui perfectament legal? Es pot tolerar que la Santidad de la Cosa Juzgada” estigui per sobre de la justícia i la protecció de l’innocent? Algú pot sostenir seriosament que la Llei és constitucional en aquest àmbit?
Permetin-me suggerir que cal modificar l'article 954.4 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal per tal de que sigui possible accedir a un procés de revisió quan sorgeixin dubtes amb fonament (com ja succeeix a França, per exemple).

Ja sabem que d’errors judicials sempre n’hi hauran. Ara bé, es poden prendre mesures per a prevenir-los dins del possible i, a més, es poden facilitar les vies per corregir-los un cop es detecten. Per això, tot plegat el que resulta més sorprenent –fins i tot més que l’error judicial en si mateix– és que encara es mantingui una Llei que fa impossible rectificar en casos com aquest.
Espero que faran tot allò que estigui al seu abast per promoure l’oportuna reforma legal.

Atentament,

 
Manuel Borraz Aymerich